Els inicis de les identificacions genètiques de les víctimes de la Guerra Civil de 1936-1939 a Catalunya

Assumpció Malgosa, Diana Vinueza, Raquel Rasal, Cristina Santos, Núria Armentano, Ignasi Galtés, Ferran Casals

Entre el 2006 i el 2016, la Generalitat de Catalunya va encarregar l’obertura d’un conjunt de fosses de la Guerra Civil de 1936-1939 i la dictadura franquista, amb l’objectiu d’identificar les víctimes. Les anàlisis genètiques constituïren el pas final per fer o confirmar les identificacions, cosa que s’aconseguí en alguns casos, però els reptes van ser importants. Les dificultats principals radicaven en l’estat de les restes i, en conseqüència, del material genètic i en la manca de parents vius, sobretot de primer grau. Aquests obstacles als quals ens vam enfrontar llavors continuen sent vigents ara, i són la causa del baix nombre d’identificacions realitzades fins avui.

També cal dir que les identificacions genètiques formen part d’un conjunt d’estratègies per a la identificació que inclouen un bon estudi documental, dades ante mortem i una anàlisi antropològica aprofundida que permeti concretar el marc d’actuació i d’identificació. Aquest treball conjunt i interdisciplinari és el que ens ha de permetre poder retornar les restes de les víctimes als seus familiars.

Paraules clau: ADN mitocondrial, STR autosòmics, Y-STR, SNP.